Una llum submergida

La mare del narrador és escriptora i ha desenvolupat en grau altíssim un talent: mentir. Mentir per protegir-se o salvar obstacles, mentir per poder viure en un món paral·lel on la deixin escriure. També ha establert unes normes que regiran l’educació del fill. Bàsicament, es tracta de sostreure’l a la influència dels altres i de preparar-lo perquè esdevingui com ella un escriptor –un còmplice.

El fill creix amb grans incògnites. ¿Qui és el seu pare? ¿Què fa la mare quan viu lluny? ¿Per què un dia abandona el continent per tornar a l’illa? A la casa, on han aparegut un marit i dos germans, hi ha un canterano a la vista de tothom, on ella guarda papers i que ningú no pot obrir. És la gran temptació de la seva infància.

Quan la mare mor, el fill obre el canterano i comença a llegir. Dietaris, cartes, rebuts, papers judicials… tota la vida secreta hi ha quedat registrada, però intervinguda per la mare. Hi ha forats. Contradiccions. Més mentides? El fill comença un treball d’arqueòleg, d’investigador i de novel·lista. Es posa a dialogar amb la mare a través de les peces d’un apassionant trencaclosques.

Una llum submergida és el retrat incomparable d’una dona. Poques vegades s’ha escrit així sobre el vincle que uneix un fill a la mare. Escrita a dues veus, és una de les novel·les més rares i més belles que es puguin llegir.