Després de Veus al ras, guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana, Sebastià Perelló torna amb una novel·la que acull tota una societat. La mar rodona és la que envolta Mallorca. I tres moments de la història de l’illa, d’uns habitants que es coneixen la ferida els uns als altres.
El 1936, el fill d’una barberia de poble encara no ha pegat l’estirada però ja comença a afaitar homes. Al cap de poc, homes presos. Entre les nuques i les galtes hi ha un silenci. I al fons, la guerra.
Als 70’s, una síndria rodola carrer avall i els veïns s’apleguen al voltant d’una dona que ha mort de sobte. Les cortines s’enretiren, indiscretes, i la gent xerra esperant qui sap què. Com peixos dins una peixera, quan fa poc que se n’ha mort un altre: el Dictador.
Els 2000 són un antihotel, l’experiment d’una parella d’amics a partir de les seves teories sobre el turisme com a condició humana. Un espai inquietant, l’illa com a parc recreatiu. ¿Què fas quan confons vida i ficció? ¿Què fas quan casa teva es converteix en un lloc de pas?
A qui agradarà
Als fans de Sebastià Perelló, ha doblat l’aposta. Quina literatura!
Als amoïnats pel turisme, us en proposem una crítica des de la lucidesa.
Als que aquest estiu no han pogut anar a Mallorca: aquí la teniu com mai l’havíeu vist.
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.