Tots els contes 2

“Víctor Català és patrimoni literari de la humanitat. Així com Shakespeare, que a Anglaterra no hi cap i necessita el món per expandir-se, Víctor Català a Catalunya no hi cap, és de tots els humans.” Així la veu Enric Casasses, que n’ha editat la poesia, i així la veiem a Club Editor, on recuperem els seus contes en quatre volums.

Aquest aplega els de la belle époque, contemporanis d’Un film (3.000 metres). Alguns són breus i insinuants com un croquis, altres tenen el parament complex d’una novel·la. La diversitat d’espècimens humans hi és extrema i l’autora els observa quan la seva natura profunda topa amb l’ordre de les coses. Molts d’ells cometen crims sense deixar de ser innocents. La infància hi és protagonista, i la Lolita gitana de “L’esfinx” es grava tan endins de la memòria com el marrec incendiari de “Conversió” o els petits sàdics de “La Mare Balena”.

“El que es posa al centre, el que es mostra amb tota la seva fragilitat i amb tota la seva nuesa, el que s’obre com una magrana, és la humanitat compartida. Una humanitat malmesa o ferida, però no perduda. Potser és per això que l’autora té una orella tan prodigiosament entrenada, una orella que dóna lloc a una de les mines lingüístiques més exuberants de la literatura catalana —perquè les vides són embolic i garbuix i perquè cal molt de detall i matís per poder dir-les.” Així la veu Blanca Llum Vidal, autora del postfaci que clou aquesta segona i fabulosa tongada de contes de Caterina Albert i Paradís.