M’hi nego

Un matí a l’hora punta, un cotxe s’atura al costat d’un home que pesca dalt d’un pont: en Tommy ha reconegut en Jim, el seu gran amic d’infantesa. I això que la vida ha canviat les tornes amb un sentit de la simetria ofensiu; dins del Mercedes hi ha el fill de l’escombriaire, el gran de quatre criatures confiades a famílies d’acollida. Separats per la finestreta entreoberta, el diàleg entre ells és breu, ple de coses no dites.

D’aquest silenci neix la novel·la més delicada de Per Petterson. Tres personatges —dos homes i una dona— hi prenen la paraula per reconstruir la seva història. Ara l’un ara l’altre, reviuen els moments en què una persona molt jove aprèn alguna cosa important del món: que les cases serveixen per contenir tragèdies que tothom sap, que un nen és més fiable que un pare, que la mar ajuda a fugir, que l’amistat és forta com una corda fins que es trenca.