El Cafè de la Granota

“El teu darrer conte és tan bo com el millor dels teus. Estic convençut que el recull, quan aparegui, farà forrolla. Se’n parlarà”, escrivia Pere Calders al seu amic Moncada quan aquest preparava El Cafè de la Granota. “Ets a frec d’aquella perfecció que trobem tan odiosa, però que tots provem d’assolir. Tu la tens a un tret de ballesta.”

Quaranta anys després, el temps ha donat la raó a Calders: El Cafè de la Granota és un cim en l’art del conte i ha marcat dues generacions de lectors i escriptors. Dins la trajectòria de Moncada, és també el primer llibre que dedica íntegrament a recrear les vides dels habitants de Mequinensa colgades per les aigües de l’Ebre. Jordi Puntí ho explica així: “L’agutzil, el sereno, el ferrer, el sastre, el barber, l’apotecari. El que compta és que les persones es mouen, tothom surt al carrer i veu els altres, observa des de darrere d’un aparador o d’una finestra. Moncada els tracta a tots amb una ironia bondadosa, que sap riure’s dels caràcters però alhora els aplica una tendresa de proximitat, d’haver-los conegut i agrair-los la seva existència.”

Aquesta nova edició ofereix, amb els catorze contes del volum, les cartes en què Calders animava Moncada a escriure’ls i el postfaci en forma de relat amb què Puntí homenatja un dels grans mestres de la literatura catalana.