Flip book element

El parasimpático

18,00

El dedo de Colón al final de las Ramblas señala hacia la tumba de su madre en Rosario, Argentina. Las cotorras, que también han cruzado el océano, ahora interrumpen el diálogo del poeta con sus difuntos:

 

“¿Por qué llorás?” / “¿No ves que estoy
pelando remolachas?” / “Pero es la cebolla
lo que hace llorar, mami.” / “Ah, cuando
estás muerta también te hace
llorar la remolacha.”

 

El parasimpático pertenece al río Paraná y a las aguas eternas que recorren el Hades. Pero en sus poemas también se encuentra el consuelo del arte —y es un consuelo mordaz. Porque Dobry es de los que consideran el sentido del humor como un color imprescindible en el espectro de los versos.

“Lo único que existe es la simultaneidad de todas las escrituras, el momento en que escribes es exactamente el momento en que está escribiendo Homero, Shakespeare, el poeta Carrera, mi contemporáneo Roberto Bolaño, Idea Vilariño, Edgardo Dobry, todos.” Raúl Zurita, Un mar de piedras

 

Llegeix més

Mosaic – Intimitats

24,95

Mosaic és l’únic llibre que Caterina Albert va escriure en primera persona. Aquesta vegada el camí no el fa la imaginació: són episodis d’infància, impresos tan vivament en la memòria que esclaten amb frescor quan l’autora, a prop de complir vuitanta anys, els rescata, com faran més tard les seves germanes Nathalie Sarraute o Alice Munro.

Per què tornar a la infància? Pel plaer de retrobar les coses que has estimat en aquest món, siguin l’àvia o una gallina. I per refer el camí que va de la prehistòria individual, en què una criatura de quatre anys es rebel·la per defensar el seu albir, a l’exercici conscient d’un art que nia en tu i et transforma per poc que el deixis.

Publicat el 1946 en una versió reduïda, Mosaic III apareix avui amb disset peces inèdites retrobades per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats a l’Arxiu Municipal de l’Escala. És una excavació en la intimitat, aquest fonament invisible que precedeix tota gran obra i on es construeix la llibertat interior. En femení, malgrat el pseudònim que Caterina Albert no va abandonar mai — com qui fa un últim pam-i-pipa: en masculí m’aixeco les faldilles.

Llegeix més

Junil a les terres dels bàrbars

19,95

Amb Junil a les terres dels bàrbars, Joan-Lluís Lluís entra al Club dels Novel·listes: una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció.

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim.

Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

 

Junil a les terres dels bàrbars és la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.

Llegeix més

Un alè de vida

17,50

Aquesta és l’obra pòstuma de Clarice Lispector i la seva recerca definitiva: un diàleg entre l’autor i el seu personatge, Ângela Pralini. El jo de l’un i de l’altre es prenen la mida de l’esquena, llancen crits al cel fins que les seves veus es confonen. Fins que Ângela s’allibera de les paraules del seu creador. ¿Què passa quan el personatge supera l’autor? Si hi ha algú capaç de revelar el misteri, aquest geni es diu Lispector.

Un alè de vida és d’aquells llibres que subratllaries sencer, a cada racó hi ha una imatge on passar-te la vida. No cal burxar en el sentit amagat del diàleg entre Ângela i l’autor. Les frases de Lispector són lapidàries com tatuatges: «Tinc por d’estar viva, perquè qui té vida ve un dia que es mor.» / «Una paraula és la mentida d’una altra.» Lispector enlluerna com només ho fan les grans ments d’una generació. Potser no l’hem entès del tot, encara. ¿I si no estem preparats perquè sigui una dona qui reveli el misteri?

Llegeix més

Un diàleg imaginari

17,95

“Va llegir Stendhal als dinou anys” podria ser una de les cinc o sis frases que resumeixen una vida. Per a Lluís Maria Todó, la trobada va tenir lloc en una platja i va determinar una sèrie de fets capitals. Entre ells, que dediqués tota la vida a llegir-lo i traduir-lo. Flaubert i Proust són els altres dos grans companys de viatge, i tot el contrari de Stendhal en la gran qüestió de com es relacionen el viure i l’escriure.

Un diàleg imaginari és el fruit de quaranta anys de relació amb uns quants mestres de la literatura francesa, i una de les passejades més delicioses que s’hi puguin fer. Ara posant la lupa en tres frases de Madame Bovary, ara explorant el diari-riu d’Henri Beyle, ara pensant quina mena d’homosexual era Proust: les raconades no falten en aquest gran afecte d’un lector per les obres que fan casa —en aquesta experiència exultant que produeixen, de ser-hi per emmirallar-te i que puguis néixer, com un personatge més.

 

Llegeix més

Aquesta puta tan distingida

17,95

El 1982, un escriptor que s’assembla a Marsé entrevista un home condemnat a presó l’any 1949 per un assassinat que recorda haver comès sense recordar-ne el mòbil. L’objectiu de l’entrevista és escriure el guió d’una pel·lícula per a un director pertinaçment antifranquista, tot i que serà produïda per un manefla de la televisió que converteix la història en un porno històric protagonitzat per una puta cega.

Però la puta tan distingida del títol no és aquesta, sinó la manera que tenim d’explicar-nos a nosaltres mateixos. La famosa memòria. Lector, benvingut siguis en aquesta escola de tall i confecció.

Llegeix més

Aliment

19,95

Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l’altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s’expliquen històries?

Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d’explicar-les. El seu llibre és l’abecedari d’un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.

“Entre l’amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s’omplia de l’olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari.”

Llegeix més

Cartes a l’Anna Murià

“La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut…”

El 23 de gener de 1939, el bibliobús s’emporta de Barcelona un grup d’escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d’escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l’abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l’exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides.

Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París.  El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d’aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l’obra de Mercè Rodoreda, escrita a l’exili des de París i Ginebra. Les cartes a l’amiga íntima en mostren la formació cataclismàtica i ajuden a entendre un tret constitutiu dels seus personatges: és per la ferida que respiren els humans.

Llegeix més

Create a Flip Book for any product category. You can also select custom posts.