Cartes a l’Anna Murià

“La meva vida durant aquests anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. He conegut gent molt interessant i l’abric que duc és herència d’una russa jueva que es va suïcidar amb veronal. A Limoges van quedar-se’m un ovari però el que no deixaré a França serà ni la meva energia ni la meva joventut…”

El 23 de gener de 1939, el bibliobús s’emporta de Barcelona un grup d’escriptors vinculats a la Institució de les Lletres Catalanes. Entre ells hi ha Mercè Rodoreda i Armand Obiols; al camió que ve darrere, entre una desena d’escriptors protegits pel Govern de la Generalitat, Anna Murià. A l’abril són una trentena de refugiats en un château al nord de París on l’exili és un dol i una renaixença. Per a Rodoreda i Murià, és el lloc de la trobada amb el gran amor que determinarà les seves vides.

Quan França entra en guerra, Murià i Bartra decideixen embarcar cap a les Antilles, Rodoreda i Obiols es queden a París.  El lligam que uneix els amants és fet de complicitats i traïcions; d’aquesta enorme prova de resistència es nodrirà tota l’obra de Mercè Rodoreda, escrita a l’exili des de París i Ginebra. Les cartes a l’amiga íntima en mostren la formació cataclismàtica i ajuden a entendre un tret constitutiu dels seus personatges: és per la ferida que respiren els humans.