Sicília sense morts

Mallorca, en l’obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on creix especialment la cobdícia —que en la seva versió evolucionada es diu corrupció. Igual que les bactèries i les persones, les passions arcaiques s’adapten a la modernitat: algú en temps llunyans roba la terra d’una vídua, algú en temps actuals manipula una complexa trama de corrupció per obtenir venjança, i un dia el jove president de la Comunitat Autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom…

S’havia definit Mallorca com Sicília sense morts, però ¿fins quan? El sol és tebi, sona la melodia d’un violoncel tocat magistralment per una bella eslava, el jubilat hedonista Mateu Llodrà pren Camparis tot pensant com satisfer el seu peculiar sentit de la justícia. I la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d’abusos en què el president de la Comunitat Autònoma invoca la regeneració.