Qui et penses que ets?

La Rose ha nascut en un poble de mala mort i l’ha criada una madrastra: així comença aquest recull de contes centrats en la vida de la Rose i la Flo. Al seu voltant, els personatges desfilen com si els veiessis per la finestra d’un tren —i és que la Rose sempre se’n va. De casa del pare, per estudiar i tenir una vida brillant. De casa del marit ric, per convertir-se en una dona pobra i lliure. Els oficis, els llocs i els amants canvien a cada nova etapa de la vida. Per això val la pena el canvi: per descobrir noves possibilitats. El que no canvia mai és la Flo, aquella madrastra salvatge, que en la vida de la Rose és una fita, el testimoni de quin és el seu lloc, la seva identitat oculta.

“Els escriptors del sud dels Estats Units són els primers que em van tocar de debò perquè gràcies a ells vaig veure que podies escriure sobre pobles petits, sobre gent de pagès, sobre la mena de vida que jo coneixia —explicava Alice Munro en una entrevista—. Però el que més me n’interessava, sense ser-ne conscient, era el que escrivien les dones: Faulkner no m’agradava gaire i en canvi m’encantaven Eudora Welty, Flannery O’Connor, Katherine Anne Porter, Carson McCullers. Tenia la sensació que les dones poden escriure sobre els excèntrics, els marginals.” I explicar-ne l’educació sentimental, cosa que aquest llibre fa de manera esplèndida: de traïció en traïció, fins a una llibertat que et permet tornar a l’origen i assumir-lo sense por.